Els components bàsics d'una estàtua de bronze són el seu marc principal i el cos estructural, que determinen la forma i l'estabilitat generals de l'estàtua. Per a les estàtues de bronze figuratives, el cap, el tors, els braços i les cames són els elements més crítics. El cap captura els trets facials i l'expressió del subjecte; el tors connecta les diferents parts del cos; i les extremitats transmeten la postura i el moviment de la figura. Durant la producció, les proporcions corporals i el centre de gravetat s'han d'equilibrar acuradament; en cas contrari, l'estàtua pot semblar antinatural o no tenir estabilitat quan està dempeus.
La base i les estructures de suport intern també són components vitals. La base, situada a la part inferior, proporciona suport i millora l'estabilitat, evitant que l'estàtua caigui. Les estàtues grans o complexes sovint incorporen armadures metàl·liques internes per suportar el pes de l'escultura en si. S'ha de prestar especial atenció als-requisits de càrrega per als elements projectants-com ara els braços estesos o les cames aixecades-, la qual cosa significa que el disseny estructural intern i els mètodes de connexió afecten directament la seguretat i la durabilitat de l'estàtua.
El modelatge de superfícies i els detalls fins són igualment indispensables. Aquests elements engloben els trets facials, els cabells, la roba, els accessoris i qualsevol objecte subjectat per la figura. Tot i que no proporcionen el suport estructural principal com el marc intern, defineixen l'expressió artística de l'estàtua. Mitjançant variacions de línies, contorns i acabats superficials, l'artista pot representar l'expressió del subjecte, la textura de la roba i els matisos del moviment. En última instància, una estàtua de bronze completa requereix no només una estructura interna robusta, sinó també un modelatge extern ben-proporcionat i detalls rics i complexos.
