L'estructura central d'una escultura commemorativa de bronze consta principalment de tres parts: l'escultura de bronze externa, el marc de suport intern i la base. La secció exterior de bronze és el component més visible, transmetent el tema commemoratiu a través de figures, animals, textos o formes simbòliques. Com que aquestes escultures es creen normalment mitjançant tècniques de fosa, la carcassa exterior es pot crear amb formes i detalls complexos per adaptar-se al disseny.
El marc de suport intern és un element crucial de les grans escultures de bronze, normalment construïdes amb un esquelet d'acer. Situat a l'interior de la carcassa de bronze, aquest marc d'acer proporciona suport de càrrega-i estabilitat, ajudant l'escultura a mantenir la forma prevista. Per a escultures commemoratives massives, el disseny estructural ha de tenir en compte l'alçada, el pes i les condicions ambientals locals per garantir la seguretat i l'estabilitat generals.
Normalment es manté un espai entre la carcassa de bronze i el marc intern, amb els dos assegurats mitjançant connectors o soldadura. Aquesta disposició redueix el pes total de l'escultura alhora que facilita la colada, el transport i la instal·lació. Les obres a gran-escala es produeixen sovint com a múltiples seccions de fosa que s'ajunten al lloc-o en una instal·lació de fabricació per formar l'escultura completa.
La base serveix per connectar l'escultura a terra i, generalment, està construïda amb pedra, formigó o metall. Més enllà de suportar el pes de l'escultura, la base proporciona protecció contra la humitat, garanteix l'estabilitat i millora l'impacte visual. Alguns monuments incorporen text, baix-relleus o detalls explicatius a la base, integrant eficaçment la forma principal de l'escultura amb el seu tema commemoratiu. En definitiva, la construcció d'una escultura commemorativa de bronze requereix un equilibri entre l'expressió artística, l'estabilitat estructural i la durabilitat-a llarg termini.
